Com els testos a les olles és un llarg monòleg d’una dona que es troba en una situació límit a causa de l’enveja i la gelosia. Narrat amb una gens senzilla senzillesa , el monòleg ens introdueix en el difícil món d’una dona que podríem titllar de “trastocada”. De tota manera, el conte és molt més que una història de bogeria, ultrapassant el cas mèdic ens apropa al món d’una certa sensibilitat femenina.

Te una durada aproximada d’una hora i vint minuts en tres actes profusament diferenciats.

Quan s’esdevé l’amor d’una dona pel seu cunyat que mor en circumstàncies tràgiques i la gelosia i odi a la seva germana.

La continuïtat d’aquest amor desfermat pel seu nebot en recordança al seu pare, fa que la protagonista esdevingui en un estat crític de bogeria. Un amor femení sense fre i alhora delicat i tendre.

Utilitzem un escenari molt neutre amb pocs elements i pocs efectes, destaquen la profunditat de l’actriu en el text i la seva complexitat i alhora li donem rellevància, de manera que entreu de ple en el context de l’obra.

Dedicada amb tot el nostre amor, a l’actriu Isabel Giralt, que va començar a estudiar-la amb il·lusió, però no va poder arribar a secundar-la. La recordarem sempre.

Interpretada per Iolanda Soler

So i llum: Gerard Revuelta

Amb la col·laboració de Cul-i-seu

Direcció: Jordi Guinart